El model de governança actual es basa en un model piramidal, de base territorial i presidencialista. Un cop cada 4 anys els 10.000 col·legiats/col·legiades escullen la seva organització a nivell territorial-demarcacional i a nivell nacional.

A nivell nacional decideixen el degà/degana amb el seu equip, i els 200 representants dels col·legiats/col·legiades a l’Assemblea de Catalunya escollits per cada demarcació territorial que es defineix com a circumscripció territorial. Cada circumscripció té un mínim de 10 representants, més un percentatge per nombre de col·legiats/col·legiades de cada demarcació. Resultant per els 7.500 col·legiats/col·legiades de Barcelona, 118 representants de Barcelona i un nombre entre 10 i 20 representants de cadascuna de les cinc demarcacions restants, les quals acullen entre 100 col·legiats/col·legiades la més petita i 500 col·legiats/col·legiades la més gran.

A nivell territorial, s’escullen per cada demarcació el president de cada demarcació i el seu equip; essent tots els col·legiats/col·legiades d’una demarcació membres nats de l’assemblea (junta general) de la demarcació.

Excepte en el cas de Barcelona, on s’escull, com a les altres el president/a de la demarcació i el seu equip, però dels 7.500 arquitectes col·legiats/col·legiades només 118; -els 118 representants de Barcelona a l’assemblea de Catalunya-, són representants i membres de l’assemblea de Barcelona.

El degà/na i el seu equip a nivell nacional i cada president de demarcació i el seu equip passen comptes dos cops a l’any a l’assemblea de Catalunya o a l’assemblea (Junta General) de cada demarcació.

En una s’aprova el pressupost i en l’altra, la liquidació, a més es passen comptes de les estratègies generals que es sustenten en el pressupost.

El Col·legi i els seus 10.000 col·legiats/col·legiades s’organitza de dalt a baix. El degà/na i el seu equip decideixen i pensen per els 10.000 col·legiats/col·legiades.

Els col·legiats/col·legiades són apoderats i es responsabilitzen d’aquest apoderament.

L’estructura de governança va de a baix a dalt i s’organitza de manera transversal.

Els col·legiats amb veu i vot individual, s’organitzen indistintament per assemblees de territoris, temàtiques, per interessos o per organitzacions, entorns o centres de treball específics. Les assemblees territorials són locals, organitzades per districtes en el cas de Barcelona i per comarques en la resta. Les assemblees temàtiques o per interessos s’organitzen en nombre segons aquests. Les assemblees referents a organitzacions o centres de treball específics es refereixen a assemblees d’arquitectes que realitzant la seva activitat en un entorn específic, arquitectes de l’escola d’arquitectura, arquitectes treballant a un o varis departaments de la Generalitat, Diputació o Ajuntaments.

Cada arquitecte escull formar part d'una assemblea local, assemblea temàtica local, o entorn específic. Per bé que un mateix Col·legiat/Col·legiada pot participar en una Assemblea local territorial, Temàtica local o Entorn específic, només comptabilitza el seu vot en un mateix tema, en una de les assemblees possibles.

Cada assemblea local o grup temàtic te un coordinador, escollit per l'assemblea local o grup temàtic, amb tasques únicament de gestió i animació de l’assemblea. Es escollit anualment pels seus membres.

Assemblea local territorial, temàtica o d’entorn específic: es reuneix un cop al mes, organitzada pel  coordinador. L'assemblea debat, proposa i fiscalitza: temes locals, temes de demarcació o temes de col·legi. Poden ser propostes de debat de la mateixa assemblea local o d'un dels seus membres; proposades pel coordinador, proposades per una altra assemblea local, proposades per la demarcació o proposades per la junta d’acció. Es realitza el debat presencialment i la votació també o telemàticament, segons el cas. Les propostes de cada assemblea local, temàtica o d’entorn específic un cop aprovades per la mateixa, poden ser presentades a d'altres assemblees locals, a l’assemblea de demarcació territorial, Sectorial o el Consell Nacional, indistintament. Cadascuna de les assemblees locals territorials i temàtiques controla i fiscalitza mensualment allò que han fet  les Demarcacions, el Col.legi i la Junta d’acció.

La suma de diferents assemblees locals es pot constituir en delegacions, amb un delegat escollit com a coordinador.

El conjunt de les assemblees territorials locals, temàtiques o d’entorn específic delimitades dintre d’un entorn territorial històric concordant amb les províncies s’organitza com a demarcació. La demarcació s’organitza amb un equip electe i una assemblea demarcacional constituïda pels vots de les diferents assemblees locals, temàtiques i de centre específic. Si bé les assemblees locals han de aportar els seus vots de la demarcació que els  corresponen; les assemblees temàtiques locals i les d’entorn específic poden decidir en cada cas aportar els seus vots a la demarcació territorial que els correspon o a la demarcació sectorial del seu tema. Els vots són ndividuals, només comptabilitzant els emesos i són ponderats. La ponderació s'articula per equilibrar assemblees grans i petites.

El sistema de participació a l’assemblea demarcacional mai és per representants sinó que és per vots; aportació dels vots de les assemblees locals, temàtiques etc.... L’assemblea Demarcacional no es constitueix per representants sinó per la figura de l'aportador. Un aportador és un membre d'una assemblea que porta els vots emesos per la seva Assemblea. L'aportador és rotatori i no pot coincidir amb la figura del coordinador. Els diferents aportadors rotatoris de cada assemblea aporten els vots emesos per la seva assemblea i participen en el debat, juntament amb els diferents coordinadors (que tenen veu però sense vot). La representació dels aportadors, són únicament els vots de la seva assemblea i es sumen amb els de les resta d’aportadors assemblearis de vots.  

L' aportador té un retorn i passa comptes del fet a la demarcació a la seva assemblea. L’assemblea demarcacional es reuneix un cop al mes (de manera presencial o temàtica); Tots els arquitectes poden assistir en veu però els vots són els emesos en les assemblees locals, temàtiques o d’entorn específic; aportats pels portadors. Si una votació es considera d’especial importància, pot ser votada de manera telemàtica per tots els col.legiats/col.legiades. Les assemblea territorials demarcacionals tenen un equip electe compost per 3 persones (amb veu i vot).

Existeixen 6 demarcacions territorials històriques: Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Ebre i Comarques Centrals. A més d’aquestes demarcacions territorials històriques, existeixen les sectorials organitzades per temàtiques, tantes com temes amb un nombre mínim d’arquitectes. A més de les territorials i sectorials existeix una demarcació no territorial virtual.

El conjunt de les demarcacions territorials, sectorials i virtuals, constitueix el Consell Nacional. El Consell Nacional conjuga els vots de les diferents assemblees Demarcacionals.

El Consell Nacional no es constitueix per representants sinó per la figura dels aportadors. Un aportador és un membre d'una demarcació que porta els vots emesos per la seva demarcació. El portador es rotatori. Els diferents portadors rotatoris de cada demarcació aporten els vots emesos per la seva demarcació, participen en el debat i la seva representació, és únicament els vots de la seva demarcació. Aquets vots es sumen amb els de les resta de portadors demarcacionals de vots. Cada demarcació te un número determinat de portadors segons el número de vots emesos de cada demarcació ponderats amb un sistema equivalent a la doble majoria (vots emesos + unitats demarcacionals ponderades). Els membres electes de cada demarcació són membres del Consell Nacional amb veu i vot individual.

El Consell Nacional el gestiona un equip electe, la Junta d’Acció; constituïda per 10 membres, encapçalats pel Degà/na que només gestionen els encàrrecs del Consell Nacional o de les Demarcacions. No té poder decisiu, només executiu.